(Reg. 179) TEXTO LITERARIO. Autor: José Miguel Gràcia. Publicado en GR€CIA, José Miguel i PALLARÈS, Jesús, Si les pedres parlaren... - Si las piedras hablaran..., Associació Cultural del Matarranya, col. Lo Trull, núm. 18, 2008, pp. 82-85.

LA MARE DE DÉU DE LA FONT (Pena-roja de Tastavins) €“ LA VIRGEN DE LA FUENTE (Peñarroya de Tastavins)

Disset i divuit:
dos segles
i sobre portes,
dos arcs.
De cares: dues,
també de flors.
I al cap i a la fi,
a la dreta
un diable- porc.

Breu i minse és el poema a l’ermita d ela vila del poeta.
Breu i minse és el poema? No és poema, és prosa i brossa
i l’ermita no és ermita, és santuari.
Si són tres o si són quatre, o cinc i dos de sis, de pedres fetes,
les síl-labes que fan vers...

Recurs a l’aritmètica, a la mètrica hipsomètrica,
només un pleonasme i poca cosa més.

A l’alba d’un mes d’agost
està callada la font,
i en obrir la porta (d)el poble,
els dos ulls obrirà el sol.

I veurà que baixa un home
amb un sac de poesia,
el cor ple de sentiments,
robant-li versos el dia.

Cantarà l’aigua,
ballarà el sol
i un llarg poema,
rajarà la font.
.............................

Diecisiete y
dieciocho:
son dos siglos
y sobre puertas,
dos arcos.
De caras: dos,
también de flores.
Y al fin y al cabo,
a la derecha
un cerdo-diablo.

Endeble y breve es el poema a la ermita de la villa del poeta.
¿Endeble y breve? No es poema, es prosa y brozas
y la ermita no es ermita, es santuario.
Si son cuatro o cinco y hechas de piedra,
las sílabas que hacen verso€

Recurso a la aritmética, a la métrica hipsométrica,
tan solo un pleonasmo y poca cosa más.

Al alba de un mes de agosto
la fuente ya se calló,
el pueblo abrirá la puerta,
también los ojos el sol,

y verá que baja un hombre
cargado de poesía
y al corazón sentimiento,
y versos, robando el día.

Cantará el agua,
el sol bailará
y un largo poema
la fuente manará.
Cerrar