(Reg. 179) TEXTO LITERARIO. Autor: José Miguel Grà cia. Publicado en GRÀCIA, José Miguel i PALLARÈS, Jesús, Si les pedres parlaren... - Si las piedras hablaran..., Associació Cultural del Matarranya, col. Lo Trull, núm. 18, 2008, pp. 82-85. |
|
LA MARE DE DÉU DE LA FONT (Pena-roja de Tastavins) – LA VIRGEN DE LA FUENTE (Peñarroya de Tastavins) Disset i divuit: dos segles i sobre portes, dos arcs. De cares: dues, també de flors. I al cap i a la fi, a la dreta un diable- porc. Breu i minse és el poema a lÂ’ermita d ela vila del poeta. Breu i minse és el poema? No és poema, és prosa i brossa i lÂ’ermita no és ermita, és santuari. Si són tres o si són quatre, o cinc i dos de sis, de pedres fetes, les sÃl-labes que fan vers... Recurs a lÂ’aritmètica, a la mètrica hipsomètrica, només un pleonasme i poca cosa més. A lÂ’alba dÂ’un mes dÂ’agost està callada la font, i en obrir la porta (d)el poble, els dos ulls obrirà el sol. I veurà que baixa un home amb un sac de poesia, el cor ple de sentiments, robant-li versos el dia. Cantarà lÂ’aigua, ballarà el sol i un llarg poema, rajarà la font. ............................. Diecisiete y dieciocho: son dos siglos y sobre puertas, dos arcos. De caras: dos, también de flores. Y al fin y al cabo, a la derecha un cerdo-diablo. Endeble y breve es el poema a la ermita de la villa del poeta. ¿Endeble y breve? No es poema, es prosa y brozas y la ermita no es ermita, es santuario. Si son cuatro o cinco y hechas de piedra, las sÃlabas que hacen verso… Recurso a la aritmética, a la métrica hipsométrica, tan solo un pleonasmo y poca cosa más. Al alba de un mes de agosto la fuente ya se calló, el pueblo abrirá la puerta, también los ojos el sol, y verá que baja un hombre cargado de poesÃa y al corazón sentimiento, y versos, robando el dÃa. Cantará el agua, el sol bailará y un largo poema la fuente manará. |
| Cerrar |