Catálogo del Patrimonio Musical

Francisco Turull (maestro organero)

CRETAS / QUERETES (Matarraña / Matarranya)

Fabricantes de instrumentos. 1670-1732

Maestro organero

Francisco Turull (Queretes 1670-Morella 1734) pertanyia a una branca familiar de bona posició econòmica a Queretes que ja apareix a la vila al segle XV. Va instal·lar un taller de construcció d’orgues a la seua vila, encara que l' historiador matarranyenc de principi del segle XX Lorenzo Pérez Temprado diu que Turull estava empadronat a Gandesa el 1718 quan va fer l'orgue de Massalió per 300 lliures de moneda valenciana. I és que l’artesà queretà degué estar empadronat en diferents viles mentre estava elaborant els òrgans encarregats al seu taller: Queretes, Gandesa, Morella o Calanda. El més espectacular de tots els que construí va ser el de l’església de Santa Maria la Major de Morella (1717-1720), actualment restaurat seguint el model original del mestre Turull. També construí i reparà els orgues de Cantavella, La Iglesola, Ares del Maestre, Horta de Sant Joan, Tronchón (1742) de dos teclats, Catí (1742), Calaceit (1725) i Fondespatla (1704). Este últim orgue barroc Francisco Turull el va reformar i ampliar a partir de l’anterior construït al voltant de 1680. Augmentà el teclat amb tres notes més, substituí la façana antiga i amplià els tubs. En una inscripció de l'instrument diu que 'Francisco Turull me fecit, año 1704'. Els descendents de Francisco Turull continuaren la professió d'orgueners amb taller propi a Calanda perquè el pare es casà amb segones núpcies amb una calandina. Francisco i Juan Antonio, fills de l’anterior, i el seu nebot, fill de Jerónimo, l’altre germà Turull. Estos mestres artesans van construir els orgues de Villafranca del Campo (1734), Ojos Negros, Valldesgorfa (1757), Fuentes de Ebro (1775), Tarassona (1784) i Pozondón. I també van restaurar el de Bellmunt (1751). L’actual Banda de Música i la Coral de Queretes porten el nom de l'orguener de la seua vila Francisco Turull. Enlace de interés: El órgano de la iglesia parroquial de Fuentespalda, Catálogo Artístico Monumental, CAMCBA.

Más información:

Texto en castellano (reg. 236)

Bibliografía y fuentes documentales:

- Camps, J. L., Cretas. Una villa de la Orden de Calatrava entre el Algars y el Matarranya, Ayuntamiento de Cretas, 2002. - Camps, J. L. i Sancho, C., Toni Llerda, terra i llengua, col·lecció Lo Trull 17, Associació Cultural del Matarranya, Calaceit, 2006, pp.157-158. - Gran Enciclopedia Aragonesa, tomo XXI, Unión Aragonesa del Libro, Unali S.L., Saragossa 1980, p. 3268. - Muneta Martínez de Morentín, Jesús M., Músicos turolenses, Instituto de Estudios Turolenses, Teruel, 2007, pp. 160-161. - Pérez Temprado, Lorenzo, "De artistas y constructores", Boletín de Historia y Geografía del Bajo-Aragón, gener-desembre 1908, reedició del CESBA 1982, pàg. 19. - Thomson, Teresa, El órgano de la iglesia parroquial de Fuentespalda, Catálogo Artístico y Monumental, CAMCBA. - Tríptic de la Comarca del Matarranya ’11 Cicle d’Orgue’ 2015.

Autoría:

TEXTO: Carles Sancho Meix. FOTOGRAF�A: Paco Climent, Catálogo Artístico y Monumental, CAMCBA.